Al nostre avi

Dintre d'una fosca tomba
I mirant de cara al mar,
Hi reposen les despulles
...D'un home noble i honrat.
De l'home que pel seu poble
Tot ho va sacrificar.
No era l’home, era el símbol
D'aquest poble català.

Ploreu-lo, homes i dones, ploreu-lo
També els infants, ploreu a l'home
Que ens deixa per dissort dels catalans.

Al passar-lo per la Rambla,
Posat sobre el furgó,
Fins els ocells van plorar-lo,
Sentien també el dolor.
Els Jardins de Catalunya,
Totes les flors van donar
Per cobrir el que fou un dia
Un valent republicà.

Al sentir les canonades,
Que el Castell va disparar,
Ara enterren el nostre avi,
Tot el poble va exclamar.
Però el poble no t'oblida,
I recordant-te cridarà:
Visca Catalunya lliure
I el nostre avi Macià!

(Barceloneta any 1934)